Cercar en aquest blog

dimarts, 18 d’agost del 2009

Un recorregut tràgic.

A la cantonada del carrer Hospital amb la Rambla del Raval, el dijous a la nit un noi algerià de 18 anys Fares Gedouche moria dessagnat, assassinat al mig del carrer per un compatriota conegut de la seva mateixa edat-Adel A., ja detingut pels Mossos d'Esquadra-qui, per posar fi a una disputa sobre un assumpte de tràfic menor de hachis, va treure un ganivet que portava amagat entre la roba i li va clavar una brutal punyalada, segons el relat d'una testimoni.

Jo, vaig ser un dels seus educadors al llarg d'un any i vaig tenir l'oportunitat de conèixer tot el que ell es va deixar.

Fares va ser un menor amparat per la DGAIA i fa uns 15 dies havia complert la majoria d'edat, desinternan del centre "Lladoners",-gestionat per la "Fundació Merce fontanilles"-,al qual havia estat derivat des del" Centre Vilana",també de la mateixa fundació , per un problema seriós d'adaptació.

I això era ben conegut per tots els professionals implicats en el seu procés educatiu.El seu tutor, els seus educadors, la directora del seu centre, el seu Delegat d'Atenció al Menor ...

Fares quinze minuts abans havia trucat al seu antic centre al confondre el telèfon d'un amic seu anomenat Jamal amb la d'un educador anomenat Kamal. Va parlar amb alguns educadors alegrement i una mica més tard deixava la vida a una trista cantonada. Ell sempre va dir, en els seus moments reflexius, que el seu Déu li castigaria per la seva actitud.

Fares tenia un baix índex d'educabilitat. Va ser un dels menors més conflictius que van passar pel "Centre Vilana". Va tenir un llarg historial de petits delictes, que vaig conèixer personalment al ser responsable judicial en el torn del matí de l'esmentat centre.

Realitzà agressions a altres menors i educadors, provocant l'abandonament educatiu d'alguns d'ells. Per tot això, finalment, la direcció del centre va demanar una derivació a partir d'un informe de l'equip tècnic. Finalment i després de molt insistir, la DGAIA va valorar la proposta i va decidir traslladar-lo a un altre centre de la mateixa fundació. En aquest altre centre, segons observacions dels seus educadors, Fares va ser més feliç.

L'últim matí al "centre Vilana" va tenir un enfrontament dur amb la directora fins al punt que li vaig demanar a la susdita que no sortís del despatx d'educadors ja que temia, una vegada més, per la seva integritat física.

Fares, malauradament, és un exemple paradigmàtic d'un final tràgic. I això és responsabilitat de tots els implicats en la seva protecció i educación.Porque tots sabíem del seu recorregut.

Alguna cosa no funciona en el sistema de protecció dels menors. I no es pot fer oïdes sordes a situacions com aquesta. Penso que no hem fet tot el que podríem fer per aquest noi. Personalment i professionalment no em sento molt bé.

La intervenció educativa ha de ser feta per professionals de l'educació, persones preparades per augmentar els índexs de educabilitat i les institucions, han de reforçar els educadors perquè puguin exercir la seva responsabilitat.

Tanmateix la meva opinió és molt crítica amb el sistema de protecció de menors, ja que no sembla demostrar un interès real i una metodologia professional. Amb coneixement de la D.G.A.I.A. i del sistema judicial tal com deia una fiscal de menors del grup 7 a la qual vaig entrevistar al seu temps i em va comentar que alguns centres de menors semblen "magatzems". Però clar falten recursos. Molts interessos econòmics que esdevenen d' "concursos-ofertes" a la baixa als que accedeixen fundacions com l'esmentada que tenen molt baixa catadura moral i professional.

Tots som conscients del que passa i de lo malament que ho estem fent. Prou de maquillatge. Siguem seriosos en quelcom tan important com es l'educació d'un menor i més si presenta caràcters conflictius que mereixen, necessiten, una especial atenció que ha de ser detectada a temps i realitzada per professionals. Si no hi ha recursos específics, si us plau creem-los; així potser evitarem destinacions tràgiques com la d'en Fares.



Que això ens obri els ulls i ens desperti una mica la consciència.



Fares descansa en pau chavalote.



Ernest Mascort i Boix

Educador Social col.legiat 6.092.

Membre de l'Associació Professional d'Informadors de Ràdio i Televisió.

El equipo médico traslada a la víctima ante la expectación de los vecinos. | EFE

El equipo médico traslada a la víctima ante la expectación de los vecinos. | EF

LA NOSTRA INTENCIO



Aquest és un Bloc dedicat als Educadors Socials que tenen consciència de la seva funció com a agents de canvi social. . És un Bloc dedicat a l'Educació Social entesa com una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l'educador social,possibilitant la incorporació del subjecte de l'educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat; associat també a la promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l'adquisició de béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d'oci i participació social.