Regles que als teus fills no els ensenyaran en el col·legi

Regles que als teus fills no els ensenyaran en el col·legi

Regla un- La vida no és justa, acostuma't a això.

Regla dos- Al món no li importarà la teva autoestima. El món esperarà que aconsegueixis alguna cosa, independentment que et sentis ben o no amb tu mateix.

Regla tres- No guanyaràs 6.000 euros mensuals just després d'haver sortit de l'institut.

Regla quatre- Si penses que el teu professor és dur, espera a tenir un cap.

Regla cinc- Dedicar-se al repartiment de pizzes no et lleva dignitat. Els teus avis tenien una paraula diferent per descriure-ho: ho cridaven oportunitat.

Regla sis- Si fiques la pota, no és culpa dels teus pares, així que no ploriqueigis pels teus errors; aprèn d'ells.

Regla set- Abans que naixessis, els teus pares no eren tan avorrits com són ara. Van començar a ser-ho quan van haver de pagar els teus comptes, netejar la teva roba bruta i escoltar-te parlar sobre el super guay que ets i ho carcas que són ells. Així que abans d'emprendre la teva lluita a favor de les selves verges contaminades per la generació dels teus pares, inicia el camí netejant les coses de la teva pròpia vida, començant per la teva habitació, escriptori, armari i cartera.

Regla vuit- A l'escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. 

Regla nou- La vida no es divideix en cursos escolars. No tindràs vacances d'estiu llargues en llocs llunyans i molt pocs caps s'interessaran a ajudar-te al fet que et trobis a tu mateix. Tot això hauràs de fer-ho en el teu temps lliure.

Regla deu- La televisió no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de debò ha de sortir del bar per anar-se a treballar.

Regla onze- Sigues amable amb els més aplicats de la teva classe, perquè existeixen moltes probabilitats que acabis treballant per a un d'ells.

(Pres d'Internet)

REGLES BÀSIQUES DE CONVIVENCIA

Arribares? SALUDA ... Te vas? Acomiada't ...Encens? APAGA ... Vas obrir? TANCA ... Vas trencar? Arregla ... Vares enmbrotar?NETEJA ... vares mullar? SECA ... No saps com funciona? NO TOQUIS ... No saps fer-ho millor? No critiquis ... No has vingut a ajudar? No molestis ... Heu demanat prestat?RETORNA ... No et pertany? DEMANA PERMÍS ... Has parlat? FES-TE RESPONSABLE... Vas prometre? COMPLEIX ... Vares ofendre? Disculpa't ... Vas comprar? PAGA ...Estimes? DIGUEU ... Et van ajudar? AGRAEIX ... Et vas equivocar? Admet-ho ... Et va agradar? Copia'l.

Resistències educatives

Resistència educatives.

El brut no suporta aprendre i es defensa perquè "no tenia una altra opció, estava començant a pensar. "i és clarament el brut qual començava a pensar i no l'agredit, d'aspecte més evolucionat que connota clarament que ja seria un sapiens i no un erectus.

La indignació contra el desconeixement pot ser el motor per posar-se en marxa i aprendre. Com deia l'avi "si no saps aprèn ". No obstant això, les dissonàncies cognitives agudes poden provocar resistències fortes per acceptar continguts nous, simplement perquè produeixen un canvi interior i, en conseqüència, es modifica el "estatus quo "sinó el propi" ego ".

El brut es defensa davant el que considera una agressió al que no entén i sovint se sent desolat en veure qüestionat el seu saber. La seva saber menor però al cap ia la fi el seu saber. En l'acte educatiu-com en un procés de coach-la diferència entre qüestionar el saber i menysprear el saber és molt fina.

És per això que les aportacions d'informació i coneixement han de ser graduals i graduals; avaluant i calibrant la resposta (a la justa qüestió) del subjecte discent o coache.Si la informació resulta excessiva es pot provocar un efecte d'embut que acaba escampant tota l'aigua que es pretén introduir a l'ampolla. És clar aquesta que sovint hi ha ampolles massa plenes de si mateixes i no deixen lloc per res més fins que es veuen comminades a buidar-se, sigui primer per canvi extern o un canvi intern. Con-vèncer la resistència al aprenentatge, (que ve d'aprendre / agafar) és el primer pas. per això Els discent / coach ha de reconèixer la seva ignorància sense culpabilitat i sense orgull. Com fer-ho? ho explicaré a la meva proper curs de PNLcoach educatiu?.

És diferent defensar el que un pensa d'atacar el que un no vol pensar.

Més enllà de l'encertada vehemència que presenta «El Cortador de Rosas», després d'un temps de OBSERVACIÓ i diagnòstic decideixo de nou escriure unes línies per destacar alguns aspectes de l'àmbit educatiu ,-soci educatiu per ser més exacte-, que consider-ho importants, encara que potser em guanyo un altre judici penal per fer ús de la meva llibertat d'expressió. Me la porta fluixa.

http://www.nouscatalans.cat/index.php?option=com_contingut&contingut=1064que

L'educació social a Catalunya no funciona.

Eric Bertran així com Nous Catalans van tenir una actitud incisiva amb la fundació Merce Fontanilles. Va ser notable i es va acusar rebut per part de diversos col.lectius d'educadors socials que, creient en les seves intencions, van donar ressò i suport.

Malauradament aquesta comunicació es va interrompre i Eric Bertran, que semblava tan intel ligent, compromès, valuós i valent, es va fondre. Els seus motius haurà però penso que ara que probablement estarà més a prop del govern-ergo tindrà més possibilitats de fer i no tan sols parlar-, val la pena dedicar una mica de temps a escriure quatre línies en relació al maltractament institucional denunciat tant a els menors així com als propis i soferts educadors. Teniu la informació ... usar-la amb responsabilitat.

http://www.facebook.com/home.php?sk=group_167467596613316&notif_t=group_activity

Voldria creure que, amb la possibilitat que en un nou govern a la Generalitat, hauran aspectes dins l'àmbit socioeducatiu que seran corregides, tenint en compte que tradicionalment es dóna a l'esquerra la potestat de millorar els serveis socials, encara que quan un veu que el Partit Popular i Esquerra Unida va de la mà en el conflicte Sahrauí li costa molt saber a qui votar.

Eric i Nous Catalans estem molt pendents del que feu, tenir-ho en compte, tenir-nos en compte i tenir-los compte. No anem a olvidarte tot i que ..."No hi ha pitjor descofianza que aquella que neix d'esperances ja mortes".

http://www.facebook.com/home.php?sk=group_167467596613316&notif_t=group_activity

http://www.ceesc.cat/component/option,com_mamblog/Itemid,147/task,show/action,view/id,1526/

Ernest Mascort i Boix

Educador Social (U.B)

col.legiat 6092

Membre de la A.P.E.I.R.T.V.

Un recorregut tràgic.

A la cantonada del carrer Hospital amb la Rambla del Raval, el dijous a la nit un noi algerià de 18 anys Fares Gedouche moria dessagnat, assassinat al mig del carrer per un compatriota conegut de la seva mateixa edat-Adel A., ja detingut pels Mossos d'Esquadra-qui, per posar fi a una disputa sobre un assumpte de tràfic menor de hachis, va treure un ganivet que portava amagat entre la roba i li va clavar una brutal punyalada, segons el relat d'una testimoni.

Jo, vaig ser un dels seus educadors al llarg d'un any i vaig tenir l'oportunitat de conèixer tot el que ell es va deixar.

Fares va ser un menor amparat per la DGAIA i fa uns 15 dies havia complert la majoria d'edat, desinternan del centre "Lladoners",-gestionat per la "Fundació Merce fontanilles"-,al qual havia estat derivat des del" Centre Vilana",també de la mateixa fundació , per un problema seriós d'adaptació.

I això era ben conegut per tots els professionals implicats en el seu procés educatiu.El seu tutor, els seus educadors, la directora del seu centre, el seu Delegat d'Atenció al Menor ...

Fares quinze minuts abans havia trucat al seu antic centre al confondre el telèfon d'un amic seu anomenat Jamal amb la d'un educador anomenat Kamal. Va parlar amb alguns educadors alegrement i una mica més tard deixava la vida a una trista cantonada. Ell sempre va dir, en els seus moments reflexius, que el seu Déu li castigaria per la seva actitud.

Fares tenia un baix índex d'educabilitat. Va ser un dels menors més conflictius que van passar pel "Centre Vilana". Va tenir un llarg historial de petits delictes, que vaig conèixer personalment al ser responsable judicial en el torn del matí de l'esmentat centre.

Realitzà agressions a altres menors i educadors, provocant l'abandonament educatiu d'alguns d'ells. Per tot això, finalment, la direcció del centre va demanar una derivació a partir d'un informe de l'equip tècnic. Finalment i després de molt insistir, la DGAIA va valorar la proposta i va decidir traslladar-lo a un altre centre de la mateixa fundació. En aquest altre centre, segons observacions dels seus educadors, Fares va ser més feliç.

L'últim matí al "centre Vilana" va tenir un enfrontament dur amb la directora fins al punt que li vaig demanar a la susdita que no sortís del despatx d'educadors ja que temia, una vegada més, per la seva integritat física.

Fares, malauradament, és un exemple paradigmàtic d'un final tràgic. I això és responsabilitat de tots els implicats en la seva protecció i educación.Porque tots sabíem del seu recorregut.

Alguna cosa no funciona en el sistema de protecció dels menors. I no es pot fer oïdes sordes a situacions com aquesta. Penso que no hem fet tot el que podríem fer per aquest noi. Personalment i professionalment no em sento molt bé.

La intervenció educativa ha de ser feta per professionals de l'educació, persones preparades per augmentar els índexs de educabilitat i les institucions, han de reforçar els educadors perquè puguin exercir la seva responsabilitat.

Tanmateix la meva opinió és molt crítica amb el sistema de protecció de menors, ja que no sembla demostrar un interès real i una metodologia professional. Amb coneixement de la D.G.A.I.A. i del sistema judicial tal com deia una fiscal de menors del grup 7 a la qual vaig entrevistar al seu temps i em va comentar que alguns centres de menors semblen "magatzems". Però clar falten recursos. Molts interessos econòmics que esdevenen d' "concursos-ofertes" a la baixa als que accedeixen fundacions com l'esmentada que tenen molt baixa catadura moral i professional.

Tots som conscients del que passa i de lo malament que ho estem fent. Prou de maquillatge. Siguem seriosos en quelcom tan important com es l'educació d'un menor i més si presenta caràcters conflictius que mereixen, necessiten, una especial atenció que ha de ser detectada a temps i realitzada per professionals. Si no hi ha recursos específics, si us plau creem-los; així potser evitarem destinacions tràgiques com la d'en Fares.



Que això ens obri els ulls i ens desperti una mica la consciència.



Fares descansa en pau chavalote.



Ernest Mascort i Boix

Educador Social col.legiat 6.092.

Membre de l'Associació Professional d'Informadors de Ràdio i Televisió.

El equipo médico traslada a la víctima ante la expectación de los vecinos. | EF