DECONSTRUINT SOSTRES.
Llegint Salvador Sostres - Diari de Girona 8-01-2026, " La llibertat es Ingrata"-Llibertat Ingrata.
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2026/01/08/llibertat-ingrata-125464738.html
https://www.enlacejudio.com/2025/10/16/salvador-sostres-la-paz-es-matar-terroristas/
Hom pot tenir la impressió que la llibertat és una mena de cavall blanc apocalíptic que galopa per sobre del món, deixant enrere tirans, ruïnes i una mica de perfum d’encens. És una visió molt noble, molt elevada, molt espiritual, però poc compatible amb la realitat, que acostuma a ser més aviat prosaica, com un dinar de menú amb vi de garrafa.
Llegir a Salvador Sostres és sempre una experiència estimulant, sobretot si un té el dia predisposat a les emocions fortes. Hi ha qui necessita cafè; ell necessita apocalipsis. En el seu univers, la llibertat no és una cosa que es practica discretament, com qui obre la finestra per ventilar el menjador, sinó una mena de fenomen còsmic que baixa del cel amb trompetes, llums cegadores i un cert aroma de sofre.
A Sostres li agrada parlar de la llibertat, de Déu, de la llum i de Hitler amb la mateixa naturalitat amb què un pescador de "Palafurgell" parla de la tramuntana. Avis per a Navegants. Ojut que vinc de mena i tinc llicencia ortografica!
Quan Sostres parla de Déu, ho fa amb la mateixa naturalitat amb què un pagès de Bas parla del temps. Una familiaritat que fa enveja. Sembla que Déu li hagi deixat un joc de claus de la Creació i li hagi dit: “Tu mateix, si veus que alguna cosa no rutlla, m’ho ajustes”. És una relació molt pràctica. A la majoria de nosaltres, Déu només ens parla quan ens cau el mòbil a terra i no es trenca. A ell, en canvi, li inspira articles.
És una habilitat admirable; també una mica inquietant.
Quan un posa Hitler a la conversa, tot queda molt seriós, molt solemne, i ja no es pot discutir res sense semblar un irresponsable com jo mateix. És una tècnica retòrica molt útil: si algú discrepa, sempre es pot insinuar que està repetint els errors de 1938, cosa que desanima qualsevol debat mínimament assenyat.Sostres el treu a passejar amb una alegria que faria sospitar que el té guardat en un rebost, al costat de les metàfores i les ampolles de vi bo.
Aquesta manera tan dramàtica de veure el món té un encant literari indubtable, però també una certa tendència a la hipertensió moral.
La llibertat, segons ell, és una epopeia tràgica que només es pot defensar amb finances, paraules o armes. A l’Empordà, la llibertat sempre s’ha defensat amb una cosa molt més simple: no molestant el veí, que és un sistema que ha funcionat força bé durant segles i no ha requerit cap desembarcament militar.
També és curiós que Sostres parli de la llibertat com si fos una mena de fenomen meteorològic que només es manifesta quan cau un tirà. La llibertat, en el seu esquema, no és una cosa quotidiana, feta de petites decisions i de responsabilitats modestes, sinó que exigeix sang, suor i una mica de guerra. És una visió molt noble, però també molt poc pràctica.
Segons Sostres, la llibertat és una cosa molt seriosa, molt solemne, gairebé litúrgica. Una mena de processó metafísica que avança entre tirans derrotats, llums divines i un cert tuf de pólvora. La major part de la llibertat real consisteix en coses tan poc èpiques com pagar impostos, respectar les normes de trànsit, cedir el pas a la gent gran tot circulan per la dreta i no fer soroll a les tres de la matinada posant el Reggueton. Però això, és clar, no queda tan bé en un article.
La llibertat, segons Sostres, és ingrata perquè exigeix sacrifici, risc i una mena de valentia espiritual que, pel que sembla, només alguns pobles escollits —i alguns presidents nord-americans— estan en condicions de demostrar amb la doctrina Monroe on es comfon llibertat i Liberalisme economic. Sostres dramatitza la llibertat. Practica El liberalisme èpic que és una manera d’explicar la llibertat com si fos una epopeia moral: és una versió literària, exaltada i simbòlica del liberalisme.El liberalisme èpic és la poesia del liberalisme; el neoconservadorisme és la política exterior del liberalisme.
A l’Empordà, en canvi, la llibertat sempre s’ha defensat d’una manera molt més modesta: no molestant el veí, pagant el que toca i procurant no fer el ridícul. És un sistema que ha funcionat força bé durant segles i que no ha requerit ni desembarcaments, ni invasions, ni discursos inflamats sobre la llum divina. Però és clar, això tampoc queda tan bé en un article.
Pel que fa als Estats Units, Sostres els tracta com si fossin una mena de Sant Jordi global, sempre disposat a matar dracs i alliberar princeses. La realitat, però, és que els americans, com tothom, tenen dies bons i dies dolents, i de vegades confonen el drac amb la vaca del veí. Però això a Sostres no li fa res: ell necessita un cavaller, i si no el troba, se’l fabrica. És una actitud molt Orweliana: quan la realitat no encaixa amb el relat es retoca la realitat amb la post-veritat. Tinc ganes de llegir algun article seu sobre com segrestar el Cap dels Inuit a Groenlandia amb una Delta-Force lluitant contra Trineus, esquimals, foques i els perillosos osos polars.
Quan Sostres parla de les tiranies, ho fa amb una barreja de fatalisme teològic i indignació moral. Les tiranies existeixen doncs hi ha gent dolenta, ressentida, sectària i miserable. És una explicació molt contundent i també una mica simplista.
La misèria humana és infinita, si haguéssim d’esperar que la gent fos virtuosa per tenir llibertat, encara estaríem vivint en coves. La llibertat no és un premi per als bons; és una necessitat per als imperfectes desde els temps Adamics.
I després hi ha la llum. La llum és omnipresent en el text de Sostres, com si fore el portanveu de " L.escola de la Llum de Isaac " El Cec"...
Diu "Cada vegada que cau un tirà, apareix una nova llum. Cada vegada que algú discrepa, hi ha veus fosques que intenten apagar-la". És una metàfora molt útil doncs permet dividir el món en dos grups molt clars: els il·luminats i els humits.
La llum, en la vida real, és molt més modesta. No hi ha res de diví en això i és suficient per veure-hi clar a menys que siguis dels 20 milions de Clients de Endesa que han entregat totes les seves dades lliurament.
Sostres té una gran virtut: escriu amb passió. També un gran defecte: escriu amb passió. I la passió, quan parla de política, acostuma a ser una mala consellera. La llibertat no és ingrata; simplement és complicada, és humana i per tant imperfecta, caòtica i una mica ridícula. Com nosaltres,com totes les coses humanes. Poder no cal posar-hi tanta llum celestial malgrat ell hi veu revelacions divines. És revelador. També una mica preocupant.
A la major part de les cases catalanes la llum és una bombeta barata de ferreteria de 40 watts que parpelleja quan encens el microones.
i ja n’hi ha prou, de moment, per distingir el bé del mal i per adonar-se que el món és molt menys èpic del que voldríem aquells que tambe coneixem com giren les tornes en els Cercles dels Inferns.
Ernest Mascort i Boix.17126
