Cercar en aquest blog

divendres, 30 de desembre del 2011

Retitulacions en els estudis d'Educació Social



El Col · legi d'Educadors i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) conjuntament amb les persones coordinadores del Grau d'Educació Social de les universitats catalanes han elaborat un Manifest sobre el procediment de les Retitulacions en els estudis d'Educació Social i la necessitat d'equiparació d'aquests.


MANIFEST
Sobre el procediment de les retitulacions en els estudis
d’Educació Social i la necessitat d’equiparació dels
mateixos.
Des que l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) va aprovar el Pla Bolonya, alguns
països estan fent esforços per adaptar les seves titulacions, carreres i llicenciatures a les
directrius del nou pla i als seus Graus. El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de
Catalunya (CEESC) conjuntament amb les persones coordinadores del Grau d’Educació
Social de les universitats catalanes sotasignants ens manifestem en contra de com s’està
orientant el procés d’adaptació, ja que les universitats estan obrint processos de retitulació
per als i les Diplomats i Diplomades en Educació Social on ofereixen fer un curs de 60
crèdits per tal d’homologar el seu títol al de Grau en Educació Social, situació que per sí
mateixa ja demana debat acadèmic i professional, però que amaga darrera seu una
problemàtica que cal posar urgentment sobre la taula: com es contemplaran les i els
Diplomats en Educació Social pel que fa al reconeixement acadèmic, professional,
econòmic i social de la seva titulació.
Hi ha motius suficients per a replantejar l’enfocament actual que s’està portant envers les
retitulacions així com per demanar l’equiparació de la Diplomatura d’Educació Social als
estudis de Grau:
• La Història. En el passat, quan hi ha hagut un canvi de pla d'estudis, les “velles”
titulacions han estat homologades a les “noves”. Per exemple en la dècada dels
anys cinquanta es va homologar l'ajudant d'enginyer a la titulació de perit,
posteriorment de perit es va homologar a Enginyer Tècnic i així amb altres
titulacions. Per tant, demanem que la Diplomatura d’Educació Social s’equipari a
afectes acadèmics i professionals a la nova titulació de Grau en Educació Social.
• El Reconeixement professional. La majoria dels diplomats i diplomades en
Educació Social d’Espanya han cursat 180 crèdits durant 3 anys de carrera
universitària. El col·lectiu té una inserció laboral alta, i per tant una experiència en
la pràctica professional molt elevada, estant permanentment en formació
continuada i actualització professional. El reconeixement de la seva preparació i
solvència professional està fora de dubtes. La seva titulació, per tant, ha de tenir el
mateix reconeixement i validesa professional que la de Grau.• Les competències de la titulació. Els nous títols de Grau en Educació Social tenen
exactament les mateixes atribucions (a la pràctica, valen per al mateix) que la
Diplomatura en Educació Social. En aquest cas, si els dos títols són iguals, han de
ser equiparables a afectes acadèmics. Les retitulacions proposades no s’haurien de
contemplar com a requisits necessaris per accedir a catalogacions professionals.
• L’economia de les institucions. Ens plantegem si darrera la proposta de
retitulacions i els ingressos que aquesta comporta per a les Universitats no
s’amaguen més interessos per al fiançament universitari que necessitat real
d’ampliació de coneixements en les i els educadors socials per desenvolupar
adequadament la seva tasca professional. Caldria que les retitulacions es
reconverteixin en formació permanent professionalitzadora.
DEMANEM A LES ADMINISTRACIONS PERTINENTS QUE:
• DOTIN a les Universitats Espanyoles de recursos econòmics per l'adaptació dels
estudis al procés de Bolonya.
• REESTRUCTURIN urgentment a Europa totes les titulacions universitàries per a
què siguin iguals en tots els països de la Unió.
• RECONEGUIN el valor i l’experiència aportada a la societat pels i les professionals
que han ocupat la professió en els camps de la Diplomatura d’Educació Social.
• NO DEVALUIN o MENYSPREÏN els títols i mitjans de vida dels i les
professionals que estan exercint a Espanya com educadors socials.
• EQUIPARIN la titulació de Diplomatura d’Educació Social a la de Grau pel que fa
a qualsevol procés i tràmit, qualsevol reconeixement professional, i les mateixes
condicions econòmiques de la professió.
• ACCEPTIN o PROMOGUIN que la titulació de diplomat o diplomada en
Educació Social pugui accedir a la matrícula en qualsevol curs de postgrau o
màster oficial a nivell estatal i dins les titulacions afins, facilitant l’adaptació dels
requisits necessaris en el cas dels màsters de recerca..
• REPLANTEGIN la retitulació per reconvertir-la en formació professionalitzadora.
En el cas que es duguin a terme processos de retitulació, que en aquesta es faci
reconeixement total i sense taxes dels crèdits reconeguts. En cap cas, però, les
retitulacions han de fer perdre els drets laborals, professionals i econòmics dels i les
diplomades en Educació Social.Des del CEESC i les persones coordinadores del Grau d’Educació Social de les
universitats catalanes sotasignants demanem l'equiparació de la Diplomatura
d’Educació social al nou títol de Grau, i diem NO a l’orientació que estant prenent les
retitulacions.
Adhesions:
- Jordi Usurriaga Safont - Professor d'Educació Social de la Universitat de Barcelona
- Enric Lletjós – Professor tutor de la Diplomatura i del Grau d’Educació Social del
Centre Associat de la UNED a Cervera; Professor associat de la Universitat de Lleida.
- Glòria Cruz Molina - Coordinadora de la Facultat d’Educació UNED Terrassa -
CUXAM. Professora tutora de la Diplomatura i del Grau d’Educació Social del Centre
Associat de la UNED a Terrassa.
- Montserrat Guasch i Garcia - Degana de la Facultat de Ciències de l'Educació i
Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili.
- Juana Maria Tierno Garcia - Responsable d'Educació Social Facultat de Ciències de
l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili.
- Consell d'Estudis d'Educació Social de la Universitat de Girona.
- Judit Fullana - Coordinadora dels estudis d’Educació Social de la Universitat de
Girona.
- Rafael Merino - Coordinador dels Estudis d'Educació Social de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
- Ple de titulacions de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la
Universitat de Vic.
- Consell d'Estudis d'Educació Social de la Universitat de Vic.
- Rosa Guitart - Coordinadora dels Estudis d'Estudis de la Universitat de Vic
- Jordi Planella Ribera - Director del Grau en Educació Social de la Universitat Oberta de
Catalunya.- Virgínia Ferrer - Cap d’estudis d’Educació Social de la Facultat de Pedagogia de la
Universitat de Barcelona.
- Olga Cabrera Santacana - Professora associada d'Educació Social de la Universitat de
Barcelona.
- Carlos Sánchez-Valverde Visús. Professor Associat de la Universitat de Barcelona.
- Josep Vallés Herrero - Professor tutor de la Diplomatura i del Grau d’Educació Social
del Centre Associat de la UNED a Tortosa

Proyecto de Real Decreto-Ley 25/2011, de ---- de medidas urgentes para la promoción de la austeridad, racionalidad y gasto eficiente para las



Proyecto de Real Decreto-Ley 25/2011, de medidas urgentes para la
promoción de la austeridad, racionalidad y gasto eficiente para las
Administraciones Públicas.

http://contencioso.es/files/2011/12/DECRETOLEYLAZOX.pdf

Bloc Ernest Mascort Díez, en memoria


Podeu accedir al blog del que va ser el primer Cap d'Estudis d'Educacio Social. Descansi en pau.

http://ernestmascortidiez.blogspot.com/

Paradoxes educatives en les noves tecnologies.

LA NOSTRA INTENCIO



Aquest és un Bloc dedicat als Educadors Socials que tenen consciència de la seva funció com a agents de canvi social. . És un Bloc dedicat a l'Educació Social entesa com una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l'educador social,possibilitant la incorporació del subjecte de l'educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat; associat també a la promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l'adquisició de béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d'oci i participació social.